Lourdes y Balma

 In matrona, Testimonios

Acompañar a tu hijo en su nacimiento es mucho más que parir.


parto en casa, mujeres sabias

parto en casa

‘Home is where your heart is’

Estàvem preparant el part a casa, però Balma va decidir anar en posició podàlica tot l’embaràs. A l’hospital ens volien programar la cesària en la setmana 38. Jo volia parir la meua filla, o com a mínim esperar fins que ella estiguera preparada per a nàixer. Vaig lluitar molt per això i finalment, pressionats per les circumstàncies i fent equilibris entre les seues necessitats i les meues pors, vam programar la cesària per al dia 5 d’abril a les 9 h, de 40 + 4 setmanes d’embaràs. Però Balma ens va regalar el seu naixement abans de la data programada.

El dia 4 em trobava malament: trista, intranquil·la, sense forces, no volia saber res de ningú, no podia fer-me’n càrrec, necessitava estar a soles… senzillament, no podia més.

Vaig començar a tindre contraccions i vam anar a l’hospital a la vesprada. Allà ho van constatar i em van proposar quedar-me ingressada. Allò em va alleujar, ja podia estar a soles i centrar-me en el que havia de passar.

 

 

Cap a la 1 del matí les contraccions es van anar intensificant sense arribar  a ser doloroses.  Jo acompanyava molt conscientment la meua filla i disfrutava cada contracció, sabent que no podria arribar fins al final, sabent que molt probablement seria el meu últim embaràs i part. Sentia pena i enyorança perquè no podria culminar el part. Va ser màgic, les dues allà, a les fosques, comunicant-nos, sentint-nos en comunió, amb el missatge ‘Home is where your heart is’ gravat al cor.

Cap a les tres vaig notar com una patada forta a dins meu, havia trencat la bossa d’aigües. Aleshores vaig pensar que havia arribat el moment, que la meua filla estava preparada per a nàixer. Vaig despertar a Jose i vam avisar els metges. Els ginecòlegs van acordar fer-me la cesària d’immediat; jo em sentia tranquil·la.

Em van preparar. De camí al quiròfan, i allà dins, li anava parlant mentalment a la meua filla, recordant la visualització que havia fet aquell matí, pensant que estàvem les dos en una platja meravellosa al sol, perquè hi feia tant de fred… Estava conscient, però dins del nostre món, el meu i el de Balma.

Per a anestesiar-me, una zeladora es va posar davant meu, em va subjectar amb el seu cos, em va arrecerar i tranquil·litzar, fins i tot juntant el seu cap amb el meu, front amb front. Em va estrany molt, però vaig agrair tant aquell contacte… em va aportar tant…

Una  altra nit, quan vaig caure malalta de bronquitis i ella em traslladava en el llit per aquells corredors foscos i deserts, de matinada, em va dir: “He pensado tanto en ti…”. Encuriosida, li vaig preguntar per què. Aleshores em va explicar que tenia dos fills i es va quedar embarassada del tercer. També anava de natges, i el dia abans de fer-li la cesària el bebè va pegar la volta i, en les seues paraules, “se ahorcó con el cordón”. Va ser tan dur, tan impactant el seu relat, la situació… per què aquella persona que no coneixia de res empatitzava amb mi i em contava la seua vivència?   Em va fer pensar tant, en la vida i la mort, en la sort que havíem tingut…

En aquest part, en general, la vida i la mort han estat molt presents. En algun moment he tingut la sensació real que em podia morir. Vaig sentir terror a la sala de despertar perquè degut a la bronquitis no saturava del tot bé i tot el món va començar a córrer, alarmat, i a preguntar-se què em passava. No parava de pensar què seria de les meues filles sense mi, i que a Balma li haurien de donar llet de pot si jo no podia viure per a alletar-la…

Tornant al quiròfan, allà tot va passar molt ràpid. Notava uns sacsons i estirons molt forts a la panxa que pareixien no acabar mai. Però van parar a les 4.10, i vaig sentir plorar a Balma baixet, sense angúnia, sense por, com per a dir-me “ja estic ací”. Van ser dos gemecs, com un cadellet, i jo vaig trencar a plorar.

De seguida me la van posar damunt del pit, jo l’agafava amb el braç lliure i veia com me mirava amb els seus ullets, directament als meus. Es va agafar al pit amb ajuda de la matrona i succionava amb força. Tot el meu món vam ser ella i jo.

Recommended Posts

Escribe la búsqueda y pulsa Enter